sábado, 2 de noviembre de 2013

Els 10 principis psicopedagògics

Durant aquestes dues setmanes de classe, hem estat aprenent diversos principis psicopedagògics, que sota el meu punt de vista, s'han de tenir molt en compte a l'hora de donar una classe de primària, en aquest cas.

Abans de continuar amb els principis, crec convenient citar allò que entenia Piaget com a aprenentatge: procés de desenvolupament que pasa per fases d'equilibri, desequilibri i equilibri.
Això és que jo, abans que ningú m'ensenyés res, tenia uns esquemes inamovibles sobre qualsevol tema, però quan el mestre m'ha ensenyat una cosa nova, m'he adonat que els meus esquemes no estaven complets, que els hi faltaven molts aspectes i els hi he tornar a refer.

Aquests principis tenen un objectiu molt clar: l'aprenentatge significatiu, i són:

- Esquemes de coneixements i coneixements previs. Vol dir que els nens no són una tabula rassa, ja que tenen uns coneixements previs a l'ensenyament, no obstant, aquestos coneixements poden resultar erronis, per tant, has de ser tu, com a mestre, el que li orienti cap a uns coneixements correctes, vertaders.

- Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs. És a dir, has de relacionar aquells coneixements previs que tu tenies amb els que has rebut nous, sinó no hauràs après res i acabaràs aprenent de memòria. Direm que l'aprenentatge de l'alumne ha estat significatiu quan ha sabut establir relacions i ha emès unes conclusions entre allò que ja sabia amb el que ha après nou.

- Nivell de desenvolupament. Crec que és un dels més important a l'hora d'impartir una classe, ja que has de saber perfectament en quina fase de desenvolupament es troben els teus alumnes.
Ens els dos punts anteriors he mencionat la importància que tenien els coneixements previs i més encara la d'establir les relacions entre els coneixements, no obstant, no tots els alumnes són capaços d'establir aquestes relacions, perquè cada nen tindrà unes capacitats cognitives diferents, que els hi permetin o no, establir aquestes relacions.

- Zona de desenvolupament proper (Vygotsky, 1979). Aquesta zona és en la que intervé el mestre, zona que es troba entre allò que jo sé fer, i entre el que no, que aprendré a fer-ho en un futur de manera autònoma.

- Disposició per l'aprenentatge. La possibilitat de convertir l'aprenentatge en significatiu, intervinent alguns factors com són l'equilibri personal i la inserció social.
Com a exemple: si un nen ha tingut problemes a casa amb els seus pares o si s'ha barallat amb un company a classe, no tindrà la mateixa disposició que si es troba completament bé, per tant, primer de tot, hauràs de solucionar els problemes i llavors podràs donar la classe.
A banda, crec jo que un mestre no es sentirà igual donant classe a un nen que para atenció a un altre que no.

- Significativitat i funcionalitat dels nous continguts. Per tal que l'aprenentatge sigui significatiu, l'alumne ha de conèixer el sentit d'aquest aprenentatge. És a dir, tu a un boix no li pots ensenyar a dividir i ja està, sinó que li has d'ensenyar que això pot servir per repartir joguines o caramels, és més, li pots ensenyar a dividir amb l'ajuda dels caramels o de les joguines i després apuntar la divisió en la pissarra.
Serà gràcies a la metodologia que li podrem donar funcionalitat a l'aprenentatge.

- Activitat mental i conflicte cognitiu. Es tracta de modificar allò que jo se mitjançant el conflicte, que donarà pas al coneixement, ja que per a arribar a aquest coneixement, haurà d'haver activitat, pensament.
Una tècnica que es pot utilitzar per comprovar si realment l'alumne a après és fer-li contar allò que s'ha après als companys.

- Activitat favorable, sentit i motivació. Això explica que l'alumne ha de demostrar una actitud favorable front a l'aprenentatge. Has de donar-li un sentit a allò que expliques per tal que l'alumne ho aprengui i ho vegi útil.
Quant a motivacions hi ha dos tipus: les que reps de fora, dels mestres (extrínseques) i aquelles relacionades amb l'aprenentatge per sí mateix (intrínseques).

- Autoestima, autoconcepte i expectatives. Són tres conceptes que fan referència a la forma en què es valora l'alumne, la representació que fa d'ell mateix. Molts alumnes creuran que ells ho saben tot i per tant no caldrà parar atenció a la classe, per tant, has de ser tu com a mestre el que li faci veure que això no és cert mitjançat diverses estratègies.

- Reflexió sobre el propi aprenentatge. Fa referència al coneixement que tens sobre el teu propi aprenentatge, a l'anàlisi que fas per veure allò nou que has après.
Aquest principi m'agrada en especial, ja que em sento molt satisfeta amb tot l'aprenentatge que porto al damunt i amb tot el que aprenc en el dia a dia.

M'agradaria fer algunes reflexions sobre el que va ser el meu aprenentatge a primària, respecte a aquests 10 principis.
Els professors creien que no sabiem res i començaven a explicar i explicar sense parar, creient que només els que sabien eren ells. Aquest fet aconseguia que nosaltres com alumnes ens avorríssim a classe i que deixàssim de parar atenció.
A més a més, ens feien aprendre de memòria moltes definicions que no enteniem amb l'objectiu de contestar bé a les preguntes de l'examen (on ens preguntarien aquestes definicions). És per això, que el nostre aprenentatge no ha estat del tot significatiu.

Quant a la disposició de l'aprenentatge, crec que els nens van motivats a l'escola i els hi agrada molt aprendre, així que el que haurien de fer els mestres és motivar aquesta disposició, no desmotivar-los.

Per tant, nosaltres, com a futurs mestres, hem d'aconseguir que els alumnes surtin de l'escola ben contents i amb un gran aprenentatge significatiu.

                            Fotografia pròpia



No hay comentarios:

Publicar un comentario